The Brutalist

The Brutalist

En aquesta entrada parlarem de l'arquitectura brutalista, s'ha estrenat al cinema la pel·lícula The Brutalist i l'actor Adrien Brody ha rebut l'Oscar al Millor Actor. Es tracta d'un estil que va sorgir durant la dècada de 1950 al Regne Unit, caracteritzat per l'ús de materials en brut, com el formigó vist, i per formes geomètriques angulars i massives. El terme "brutalisme" prové del francés "beton brut", que significa formigó cru, i va ser popularitzat per l'arquitecte Le Corbusier. 

Aquest estil buscava crear edificis funcionals que mostraren honestament els materials de construcció sense decoracions innecessàries. Els edificis brutalistes tenen una aparença monumental i austera, amb superfí­cies de formigó sense revestir que mostren les marques dels encofrats utilitzats durant la construccional.

La pel·lícula The Brutalist, està dirigida per Brady Corbet i protagonitzada per Adrien Brody en el paper de Làszlo Tóth, un arquitecte hongarès supervivent de l'Holocaust, que emigra als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. La història abasta diverses dècades i tracta temes com la immigració, l'art, el capitalisme i la desesperació de la postguerra.

La pel·lícula reflecteix l'estil brutalista no només a través de la història de l'arquitecte protagonista, sinó també mitjançant la seva estètica visual. El film utilitza imatges impactants que evoquen l`arquitectura brutalista, capturant l'estil i l'essència d'una època.

A Espanya, l'arquitectura brutalista va tenir una presència notable durant les dècades 1960 i 1970. Destaquen l'edifici Torres Blancas a Madrid, dissenyat per Francisco Javie Sàenz de Oiza el 1969 i Walden 7 a Barcelona, de Ricardo Bofill el 1975.

Biblioteca Geisel de la Universidad de San Diego, en La Jolla (EEUU). Foto By Roman Eugeniusz

Torres Blancas .Francisco Javie Sàenz de Oiza. Fotografia de Luis García

Tanquem l'any 2024

Un any de canvis i de solidaritat.

El 2024 ha estat un any de profunds canvis, amb moments que ens han marcat i ens han fet pensar en el que realment importa. Com cada any, el Nadal arriba amb la seva càrrega d'emocions, però aquest any, en particular, es tanca amb una imatge que va més enllà de la celebració tradicional: la imatge de la solidaritat, de la unió i de la capacitat de les persones per ajudar-se mútuament davant de les adversitats.

Però, abans de parlar d’aquest bell missatge, m’agradaria fer una mirada al conjunt d’aquest any. Els esdeveniments i la capacitat de resiliència han marcat la pauta.

Una de les imatges més poderoses de Nadal ens arriba, com cada any, a través de la marca Campofrío, que fa un anunci especial en aquestes festes. En aquesta ocasió, la marca presenta una història en què diversos personatges d’època, provinents de diferents moments històrics, baixen a la Terra per descobrir com s’ha transformat el món. De sobte, tot els resulta desconegut. Res està on era, tot ha canviat. Però el que més els sorprèn és veure com, tot i el caos, la bondat i l’empatia entre les persones continuen sent els valors que mai deixen de brillar.

Aquest missatge cobra una força especial en el context de la recent tragèdia viscuda a València amb el pas de la Dana el 29 d’octubre, quan moltes poblacions van patir les conseqüències d’una torrentada inesperada. En aquell moment, molts van pensar que el món s'havia paralitzat, que tot estava en ruïnes. Però, enmig d’aquell desastre, es va veure la millor cara de la societat: veïns ajudant veïns, persones solidàries oferint sostre, aliment i una mà amiga. Aquesta resposta davant la tragèdia és la que Campofrío, de manera subtil, vol destacar en el seu anunci: la capacitat d’adaptació, la generositat, i, sobretot, la bondat que sempre acaba brillants, fins i tot en els moments més foscos.

És així com, en un any tan carregat de dificultats, el Nadal ens recorda que el que realment importa és l’empatia, la comprensió mútua i el suport entre nosaltres. Potser, com els personatges del Nadal de Campofrío, ens sorprèn descobrir que, malgrat tot el que ha canviat, la bondat humana mai ha deixat de ser el nostre pilar fonamental.

Un any més, ens donen una lliçó de solidaritat i d’esperança, demostrant que, fins i tot en els moments més difícils, el millor de l’ésser humà segueix viu. Que el 2024 haja tancat amb aquest missatge de valentia i generositat ens recorda que mai estem sols i que sempre podem comptar els uns amb els altres. I això, de ben segur, serà el millor regal per a tots aquest Nadal.

Akira Toriyama

Akira Toriyama el creador de Dragon Ball i Dr. Slump ens va deixar el dia 1 de març als 68 anys d'edat. Ha estat un dels creadors més importants de la història del MANGA, ja que la seua presència han marcat un abans i un després en aquesta industria.

Un somniador i creatiu inigualable que sempre aprofitava les seues creacions per aportar valors a joves i no tan joves que el seguien de manera incondicional.

Il·lustració de Paco Camallonga Andrés

Jo Vull

  "No importa el dia, el context, ni la situació, sempre estarem ahí per inspirar..."

Aquesta és la frase que hem escollit i amb la qual volem compartir el vídeo del Dia de la Dona.

La coreografia ha estat al càrrec de Maite Ten i la música és Jo Vull de Sara Walffepie, una versió de Je Veux de ZAZ. 

Mil gràcies a les professores, alumnat i totes les persones que han ajudat per fer-ho possible!!!

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març  i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar drets. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l'àmbit laboral.

La primera celebració va tenir lloc el  19 de març de 1911 a Alemanya, austria, Dinamarca i Suïssai la seva commemoració s'ha anat estenent a altres estats.

El 1972 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar tots els estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional.

#BookFace

Llegir està a l’ordre del dia entre els més joves i ara també fomenta l’hàbit el hashtag #BookFace. El joc consisteix en compartir una fotografia encaixant la cara en la portada d'un llibre. Un métode dels més creatius per recomanar llibres.

Tot va començar fa una anys a la Biblioteca Pública de Nova York, quan Morgan Holzer, aquest cercava noves fórmules per fomentar la lectura. 

El Departament de Dibuix ha proposat el repte i aquestes són algunes de les propostes seleccionades!

Treballs de l'alumnat de Reme Copoví Canals i Llanos Part Jornet.