dijous, 12 de novembre del 2026

I si tornàrem a dibuixar? Prada reivindica el valor de la creativitat feta a mà

Vivim en una època en què la intel·ligència artificial (IA) està cada vegada més present en les nostres vides. Amb només unes paraules podem aconseguir una il·lustració, una fotografia o una animació. Però, què passa amb el procés creatiu? On queden les hores de dibuix, els esbossos, les proves, les  errades i la imaginació de les persones que hi ha darrere d'una obra?

Aquest Nadal, la coneguda firma de moda Prada ens proposa una manera diferent de fer les coses amb la seua campanya Drawing Prada: Animated by Hand. Ha apostat per recuperar l'animació tradicional i ha comptat amb professionals com John Pomeroy i Tom Bancroft, dos animadors amb una llarga trajectòria en el món del dibuix i l'animació. Tot el procés creatiu s'ha desenvolupat a través del treball manual, recuperant una manera de crear que requereix temps, paciència i molta experiència.

En un moment en què la intel·ligència artificial sembla capaç de generar qualsevol imatge en pocs segons, aquesta campanya reivindica el valor del treball fet a mà i del talent humà. Perquè darrere d'un dibuix hi ha una persona que observa, imagina, experimenta, pren decisions i, moltes vegades, torna a començar.

Aquesta proposta ens porta a una reflexió que considere especialment important: hem de deixar de dibuixar perquè ara una màquina pot fer-ho per nosaltres?

La intel·ligència artificial és una ferramenta més i pot ser molt útil, però hem d'aprendre a utilitzar-la amb criteri. No es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de saber quan ens ajuda i quan és important fer les coses per nosaltres mateixos. Si deixem que una màquina resolga sempre les nostres idees, què passa amb la nostra capacitat d'imaginar, experimentar i desenvolupar un estil propi?

En aquesta línia, m'agrada especialment la reflexió de Sara Viloria, que treballa sobre el color i l'art i que, a través de les seues xarxes socials i del seu canal de YouTube, també ha fet referència a aquesta campanya. Les seues aportacions ens conviden a mirar amb més atenció el valor del procés artístic i de la creació.

Crec que és necessari conéixer aquests referents i no perdre el contacte amb les tècniques tradicionals. Saber dibuixar, observar, experimentar amb els materials i desenvolupar la nostra creativitat continua sent fonamental. 

No oblidem que, de vegades, el més important no és només el resultat, sinó tot allò que aprenem durant el procés de creació.





Per a saber un poquet més...

John Pomeroy és un animador i dibuixant estatunidenc amb una llarga trajectòria en el món de l'animació tradicional. Ha participat en pel·lícules tan conegudes com El secret de NIMH, A la recerca de la vall encantada, Pocahontas, Fantasia 2000 i Atlantis: l'imperi perdut. En Pocahontas va ser el supervisor de l'animació de John Smith i, en Atlantis, va treballar en el personatge de Milo.

Tom Bancroft és també un reconegut animador de Disney, amb una carrera vinculada a alguns dels grans clàssics de l'animació. Ha treballat en pel·lícules com La bella i la bèstia, Aladdin, El rei lleó, Pocahontas, Mulan i Tarzan. És especialment conegut per haver sigut el supervisor d'animació de Mushu, el divertit drac de Mulan, i per haver participat en l'animació del jove Simba en El rei lleó.

Dos professionals que representen l'experiència, el domini del dibuix i el valor de l'animació feta a mà.


dimarts, 9 de desembre del 2025

25 DE NOVEMBRE

25 DE NOVEMBRE DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Per commemorar el 25 de novembre, a l’IES Les Foies s’ha dut a terme un projecte col·laboratiu en què cada alumne ha decorat una ploma per formar unes grans ales simbòliques. Gràcies al treball i la implicació de l’alumnat, tutors i tutores, hem creat un símbol col·lectiu de rebuig a la violència de gènere i de defensa dels drets i la dignitat de totes les persones que la pateixen.
Cada alumne ha aportat un dibuix, una idea, un missatge o una textura pròpia. Cada ploma és única, igual que la mirada i la reflexió de cadascú. I és precisament aquesta diversitat la que, sumada, dona forma a les ales. Aquestes ales ens recorden que el canvi comença amb l’aportació individual i que només amb l’esforç conjunt, l’escolta, el respecte i l’empatia podem construir un entorn més segur i igualitari. Un gest xicotet de cada persona es transforma, junt amb el dels altres, en un símbol poderós de llibertat, sororitat i compromís comunitari.
El dia 25 de novembre, per culminar aquest projecte, s’ha representat la performance “Les podem salvar a totes”, interpretada per l’alumnat de Teatre de 4t d’ESO i d’Arts Escèniques de 1r, sota la direcció de la professora Eva Albiñana. A continuació, l’alumnat d’Oratòria, dirigit per Maite Ten, ha llegit un fragment de la cançó Si me matas, de Silvia Estrada. L’acte ha conclòs amb la lectura de poemes i fragments de cançons per part del professorat i l’alumnat del centre.
Un acte emotiu per recordar i homenatjar totes les dones víctimes de la violència de gènere.



dimarts, 4 de març del 2025

The Brutalist

The Brutalist

En aquesta entrada parlarem de l'arquitectura brutalista, s'ha estrenat al cinema la pel·lícula The Brutalist i l'actor Adrien Brody ha rebut l'Oscar al Millor Actor. Es tracta d'un estil que va sorgir durant la dècada de 1950 al Regne Unit, caracteritzat per l'ús de materials en brut, com el formigó vist, i per formes geomètriques angulars i massives. El terme "brutalisme" prové del francés "beton brut", que significa formigó cru, i va ser popularitzat per l'arquitecte Le Corbusier. 

Aquest estil buscava crear edificis funcionals que mostraren honestament els materials de construcció sense decoracions innecessàries. Els edificis brutalistes tenen una aparença monumental i austera, amb superfí­cies de formigó sense revestir que mostren les marques dels encofrats utilitzats durant la construccional.

La pel·lícula The Brutalist, està dirigida per Brady Corbet i protagonitzada per Adrien Brody en el paper de Làszlo Tóth, un arquitecte hongarès supervivent de l'Holocaust, que emigra als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. La història abasta diverses dècades i tracta temes com la immigració, l'art, el capitalisme i la desesperació de la postguerra.

La pel·lícula reflecteix l'estil brutalista no només a través de la història de l'arquitecte protagonista, sinó també mitjançant la seva estètica visual. El film utilitza imatges impactants que evoquen l`arquitectura brutalista, capturant l'estil i l'essència d'una època.

A Espanya, l'arquitectura brutalista va tenir una presència notable durant les dècades 1960 i 1970. Destaquen l'edifici Torres Blancas a Madrid, dissenyat per Francisco Javie Sàenz de Oiza el 1969 i Walden 7 a Barcelona, de Ricardo Bofill el 1975.


Biblioteca Geisel de la Universidad de San Diego, en La Jolla (EEUU). Foto By Roman Eugeniusz


Torres Blancas .Francisco Javie Sàenz de Oiza. Fotografia de Luis García



dimarts, 24 de desembre del 2024

Tanquem l'any 2024

Un any de canvis i de solidaritat.

El 2024 ha estat un any de profunds canvis, amb moments que ens han marcat i ens han fet pensar en el que realment importa. Com cada any, el Nadal arriba amb la seva càrrega d'emocions, però aquest any, en particular, es tanca amb una imatge que va més enllà de la celebració tradicional: la imatge de la solidaritat, de la unió i de la capacitat de les persones per ajudar-se mútuament davant de les adversitats.

Però, abans de parlar d’aquest bell missatge, m’agradaria fer una mirada al conjunt d’aquest any. Els esdeveniments i la capacitat de resiliència han marcat la pauta.

Una de les imatges més poderoses de Nadal ens arriba, com cada any, a través de la marca Campofrío, que fa un anunci especial en aquestes festes. En aquesta ocasió, la marca presenta una història en què diversos personatges d’època, provinents de diferents moments històrics, baixen a la Terra per descobrir com s’ha transformat el món. De sobte, tot els resulta desconegut. Res està on era, tot ha canviat. Però el que més els sorprèn és veure com, tot i el caos, la bondat i l’empatia entre les persones continuen sent els valors que mai deixen de brillar.

Aquest missatge cobra una força especial en el context de la recent tragèdia viscuda a València amb el pas de la Dana el 29 d’octubre, quan moltes poblacions van patir les conseqüències d’una torrentada inesperada. En aquell moment, molts van pensar que el món s'havia paralitzat, que tot estava en ruïnes. Però, enmig d’aquell desastre, es va veure la millor cara de la societat: veïns ajudant veïns, persones solidàries oferint sostre, aliment i una mà amiga. Aquesta resposta davant la tragèdia és la que Campofrío, de manera subtil, vol destacar en el seu anunci: la capacitat d’adaptació, la generositat, i, sobretot, la bondat que sempre acaba brillants, fins i tot en els moments més foscos.

És així com, en un any tan carregat de dificultats, el Nadal ens recorda que el que realment importa és l’empatia, la comprensió mútua i el suport entre nosaltres. Potser, com els personatges del Nadal de Campofrío, ens sorprèn descobrir que, malgrat tot el que ha canviat, la bondat humana mai ha deixat de ser el nostre pilar fonamental.

Un any més, ens donen una lliçó de solidaritat i d’esperança, demostrant que, fins i tot en els moments més difícils, el millor de l’ésser humà segueix viu. Que el 2024 haja tancat amb aquest missatge de valentia i generositat ens recorda que mai estem sols i que sempre podem comptar els uns amb els altres. I això, de ben segur, serà el millor regal per a tots aquest Nadal.

dijous, 21 de març del 2024

Akira Toriyama

Akira Toriyama el creador de Dragon Ball i Dr. Slump ens va deixar el dia 1 de març als 68 anys d'edat. Ha estat un dels creadors més importants de la història del MANGA, ja que la seua presència han marcat un abans i un després en aquesta industria.
Un somniador i creatiu inigualable que sempre aprofitava les seues creacions per aportar valors a joves i no tan joves que el seguien de manera incondicional.



Il·lustració de Paco Camallonga Andrés