Don't Stop me now, la cançó de Queen posa fons a la història d'un alumne de batxillerat.
Rafa té una idea, desitja millorar allò que l'envolta i decideix posar el seu pla en marxa. No vol que ningú el pare i fa una llarga cadena per posar en marxa el repte. La gent del centre va unint-se i propagant amb il·lusió el canvi. Tots junts lluiten per valors com la tolerància, la inclusió i la igualtat.
Han construït un arbre ple de símbols on poden mostrar a tots que les diferències són oprtunitats.
Amb aquest video vos presente d’una manera senzilla els hàbits que caracteritzen als artistes. Són qualitats properes per a molts de vosaltres i aconseguibles per a la resta.
Els mestres de dibuix ens esforcem en convèncer l’alumnat de les seues capacitats expressives i naturals per aprendre a dibuixar. Passem més temps dient-vos que treballar renegant o depreciant un treball personal tanca la ment i no deixa avançar pel camí de l’aprenentatge.
A més, les habilitats necessàries per al dibuix són importants per aplicar en altres disciplines i entre elles podem destacar l’observació, l’esforç, la valentia, la perseverança, en definitiva, un conjunt de valors on el positivisme i la paciència seran fonamentals per aconseguir arribar a la meta, que en definitiva, per a nosaltres és gaudir de l’art.
De vegades, ens pot parèixer que dibuixem pitjor que ho fèiem, no has fet un pas enrere, el que passa és que comences a adonar-te’n de les teues pròpies mancances i ets capaç de vore-ho pe tu mateix, i aquesta “autocrítica” ha de valdre per posar en marxa la motivació per dibuixar i millorar.
A més, has de recordar sempre que l’esforç i treball és necessari a totes les àrees!
No podia ser un altre el curt guanyador dels Óscars 2018. La carta que el jugador de basquet Kobe Bryant va escriure per despedir-se d'allò que més estimava: el basquet, ha inspirat Glen Keane en aquest curt tan emotiu. La música és de John Williams.
«Querido baloncesto,
Desde el momento en el que empecé a ponerme los calcetines de jugar de mi padre, disparando mi imaginación con tiros ganadores en el Great Western Forum, supe que una cosa era verdad: quedé enamorado de ti. Un amor muy profundo al que le entregué todo, desde mi mente y mi cuerpo hasta el alma y el espíritu. Siendo un niño de seis años, profundamente enamorado de ti, nunca vi el final del túnel, solo me veía a mí mismo corriendo para salir de uno. Y corrí, corrí hacia arriba y abajo de cada cancha, después de cada balón perdido, por ti. Exigiste mi empuje, te di mi corazón, porque eso vino con mucho más. Atravesé el sudor y el dolor, no porque el desafío me llamase, sino porque TÚ me llamaste. Hice todo por TI, porque eso es lo que tú haces cuando alguien te hace sentir tan vivo como tú me has hecho sentir. Concediste a un pequeño niño de seis años su sueño Laker, y siempre te amaré por ello. Pero no puedo amarte de manera tan obsesiva por mucho más tiempo. Esta temporada es lo último que tengo que dar. Mi corazón puede atajar los golpes, mi mente puede lidiar con la dura rutina, pero mi cuerpo sabe que es tiempo de decir adiós. Y eso está bien. Estoy listo para dejarte ir. Quiero que lo sepas para que ambos podamos saborear cada momento que dejamos juntos. Los buenos y los malos. Nos hemos dado todo lo que tenemos mutuamente. Y los dos sabemos que no importa lo que haga después, siempre seré ese niño con los calcetines y cubos de basura en la esquina: “05 segundos en el reloj, balón en mis manos 5… 4… 3… 2… 1”
